Desprès d'una travessa de pujada llarga i ja coneguda (Esporles-Son Ferrà-Son Malferit-Bunyolí-Mola de Sobremunt), començava sa part interessant i en Nando, en Biel, en Miquel i jo mateix vam poder "disfrutar com a enanos" amb: baixada cap a s'Ermita Vella, Ermita i seguidament, s'alternativa amb sa que estam treballant; un camí revirat, molt tècnic, secret, i ara per ara, encara un poc brut.. jeje, Això canviarà en breu i pensam que pot ser un dels descens més complets de sa zona...
En Nando, seguint amb es seu esperit maratonià, va pujar peu-post. S'ha de dir que venia d'entrenar d'amagat i quan va acabar amb noltros, va seguir entrenant. És lo que té tenir tendències Titan-Desert.
En Biel ho va plantejar d'una altra manera. Rera aquest aspecte pausat hi havia una ment cafeínica, cabil·lant com entregar-se a sa zona tècnica, a sa que mos va deixar esglaïats. Amb una actitut semblant a sa de quan pronuncia sa paraula "Lapierre", se va pujar tot es tram de roca de sa zona de Sa Mola de Sobremunt.Diuen que una imatge val més que mil paraules. Ja veis com pujava en Miquel. Val que sa morrera de moto-cross que duu dins es Camel li pot produïr certa descompensació al pedalar, però això ja és anar sobrat. Més envant vos aclariré es motiu...
Ara entendreu perque pujava d'aquesta manera en Miquel. Duu un SUERO VERMELL!
Aquí podeu veure en Nando després de barellarse amb unes branques... Les va tallar i les se va menjar. Amb dues paraules, actitut Titan-Desert.
No hi havia manera d'escapar
Fins que en Miquel va entrar per sa porta del darrera i li va fotre una manta.